123: Paraules del Berguedà

About this Episode

Notes del programa

Sempre és una bona ocasió per ampliar vocabulari, i avui ho fem amb un concurs de paraules típiques del Berguedà, en què haurem d'intentar endevinar què signifiquen. Som-hi!

Tema del dia

1) SUARA o ASSUARA: Fa un moment, fa una estona.
Exemple: "Assuara ha vingut la meva mare".

2) APIMPARAR – APIMPARAT/APIMPARADA: A punt de caure.
Exemple: "Ai, ai, goita aquella gerra apimparada allà a dalt la postada, només que la moguis una mica, se n'anirà a terra segur!"

3) BATADER: Xafader, escampada, desordre.
Exemple: "No sé pas qui va collir les mongetes de l'hort, però va fotre un batader que tot era ple de branques trencades i fulles per terra."

4) FER EL ZUP: Adonar-se d'alguna cosa, caure-hi
Exemple: "Ospa, ara m'ha fet el zup que ahir no vam collir els alls."

5) EMBÚRNIA: Recipient d'aram o llauna per a portar líquid, normalment oli o llet.
Exemple: "Agafa l'embúrnia, que anirem a buscar oli!" o "Guaita aquell ruc, va carregat amb les embúrnies de la llet!"

6) ESCATORSER o ESCADUSSER: Sobrer, el que queda.
Exemple: "De 13 ous d'una dotzena, sempre n'hi ha un d'escatorser."

7) PISTONUT/UDA: Una cosa que val la pena, collonuda.
Exemple: "En aquest viatge ens ha fet un temps pistonut!"

8) TENALLADA: Cop fort.
Exemple: "Corrent amb la bici, s'ha parit una tenallada amb un arbre i hi ha deixat els dents!"

9) XIXINAR: Soroll de xup-xup de la cassola o de l’olla a pressió quan surt el vapor.
Exemple: "Porta la tapa que aquesta paella xixina molt i esquitxa".

10) PROU: Afirmació. Sí! Però sense massa interès ni ganes.
Exemple: "Vols venir a mirar bolets demà? Prou que vindria si no treballés."

11) CA!: No, em penso que no!
Exemple: "Vols dir que no plourà? Ca, home, ca."

12) BOTZINEJAR: Xerrar o rondinar de manera que no s'entén res, com remugar.
Exemple: "Què botzineges? Parla clar, collons!"

13) REQUITNAR: Rondinar, queixar-se.
Exemple: "T'has de passar tot el dia requitnant? No pots estar mai content, eh!"

Bonus

Continuem parlant d'algunes particularitats del català del Berguedà, com ara els pronoms relatius el quin / la quina / els quins / les quines.

Transcripció

Sílvia:
[0:15] Bon dia, Andreu!

Andreu:
[0:16] Bon dia! Com estem?

Sílvia:
[0:18] Molt bé, i tu?

Andreu:
[0:19] Bé!

Sílvia:
[0:21] Sí? Mira, avui et porto unes quantes coses que crec que no saps perquè no te les he explicat, però potser… [D'acord.] Potser sí, no ho sé. La primera de totes i que em va fer molta il·lusió va ser una coincidència que ens va passar en el canal de YouTube, i és que el vídeo número 100 del canal va ser el vídeo de la Patum. No és el… el vídeo 100, sinó que n'havíem publicat ja molts més, però és el número 100, perquè, com saps, els Super Easy tenen una numeració diferent i els directes tampoc no entren a dintre la numeració, no?

Andreu:
[0:55] Clar, i els vídeos anteriors estaven publicats al canal d'Easy Languages.

Sílvia:
[0:59] Sí, però… clar, els números sí que continuen, són correlatius. Però em va fer molta gràcia, perquè jo aquestes coses no les miro mai, i vaig pensar: "Mira, és el número 100 i a sobre va sobre la Patum, no?, que és… d'aquí on visc". I em va fer gràcia, em va fer il·lusió.

Andreu:
[1:16] Molt bé! Això et volia preguntar! Com ha anat, la Patum? [Molt bé. Molt bé!] O com està anant? Perquè estem gravant en dates de Patum.

Sílvia:
[1:23] Bé, bé. Com sempre, amb molta gent, no es salta gaire bé, perquè la gent fa el que li dona la gana, però bé. Bé, bé! Tot bé!

Andreu:
[1:32] D'acord. Si algú ha començat a escoltar aquest pòdcast per aquest episodi i encara no sap què és la Patum, tenim un vídeo i un episodi del pòdcast en què ho expliquem, que us deixem a les notes del programa.

Sílvia:
[1:44] La segona cosa que et volia explicar i que em fa molta il·lusió és que la setmana passada vam quedar amb dues persones, el Joan i jo, que aquestes dues persones han començat a sortir juntes.

Andreu:
[1:56] D'acord.

Sílvia:
[1:56] I són dues persones que les dues han fet vídeos amb nosaltres.

Andreu:
[2:01] Ah, d'acord!

Sílvia:
[2:03] O sigui, dues persones que no es coneixien de re, però que nosaltres coneixíem a les dues persones, cadascuna d'elles va gravar un vídeo amb nosaltres, i (gràcies a) les noves tecnologies s'han trobat, i ara s'han… o sigui, estan sortint. I vam quedar. I em va fer molta gràcia, perquè nosaltres ja els coneixíem d'abans i ara han començat a sortir. I va ser com un: "Uah!"

Andreu:
[2:25] Hosti, m'imagino que no podem dir qui són, no?

Sílvia:
[2:27] No.

Andreu:
[2:28] O sí? Ah.

Sílvia:
[2:29] No.

Andreu:
[2:30] Ai! Tampoc al bonus?

Sílvia:
[2:30] Però em va fer molta gràcia!

Andreu:
[2:33] Ai… Que bo!

Sílvia:
[2:34] Perquè vaig pensar, Andreu, potser podríem muntar una nova línia de negoci que fos Easy Catalan Amor, saps?

Andreu:
[2:43] Easy Love.

Sílvia:
[2:44] Surt a un vídeo d'Easy Catalan i et trobem una parella.

Andreu:
[2:48] Però vols dir que s'han ajuntat gràcies a Easy Catalan?

Sílvia:
[2:51] No!

Andreu:
[2:52] Ah, d'acord!

Sílvia:
[2:53] Però ha donat la casualitat que els dos havien fet vídeos amb nosaltres.

Andreu:
[2:59] Bé, després m'expliques qui són. Molt bé!

[...]

Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari.

Support Easy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations

Episode Comments