Episode 53
53: La paraula de l'any
19 January 2023
30 mins 14 secs
Your Hosts
About this Episode
Notes del programa
Encara amb la mirada mig posada en l'any passat, en aquest episodi repassem els mots candidats a paraula nova de l'any 2022 i intentem endevinar mútuament què vam votar cadascú. Ah, i al final de l'episodi revelem la paraula guanyadora. Som-hi!
Candidats a neologisme de l'any 2022:
- birra: Col·loquialment, cervesa.
- metavers: Entorn virtual on les persones interaccionen per mitjà d’avatars en un ciberespai que és una metàfora del món real.
- micromobilitat: Conjunt dels desplaçaments efectuats amb mitjans de transport lleugers, de petites dimensions i proveïts d’un motor elèctric de baixa potència o bé sense motor, generalment per a una sola persona, que s’utilitzen per recórrer distàncies curtes.
- nanosatèl·lit: Plataforma espacial caracteritzada per tenir una massa, un volum i una potència menors que en el cas dels satèl·lits convencionals, i un pes comprès entre 1 i 10 kg.
- poliamor: Pràctica consistent a mantenir relacions afectives i sexuals amb més d’una persona, amb el coneixement i l’acord de totes les persones implicades.
- revictimització: Maltractament addicional exercit contra una dona en situació de violència masclista com a conseqüència dels dèficits o desencerts de la intervenció dels agents i organismes responsables.
- salut mental: Estat d’equilibri psíquic en què la persona és capaç d’usar les seves habilitats cognitives i emocionals, viure en societat i satisfer adequadament les demandes de la vida quotidiana.
- submissió química: Administració d’una substància amb efectes psicoactius a una persona sense el seu coneixement per tal de modificar el seu estat de consciència, el seu comportament o anul·lar-li la voluntat.
- tuti: En el joc del Paraulògic, paraula que conté totes les lletres del joc del dia.
- violència vicària: Violència intrafamiliar exercida de manera conscient contra una persona, sovint un fill, amb la intenció de fer mal a una tercera persona que és la destinatària real de l’acció, sovint l’exparella.
Transcripció
Andreu:
[0:16] Bon dia, Sílvia!
Sílvia:
[0:17] Bon dia al dematí!
Andreu:
[0:19] Com va això?
Sílvia:
[0:20] Bé, i tu?
Andreu:
[0:22] Molt bé! Aquí estem, a mitjan gener, ja. Anar fent. Escolta, crec que havíem d'explicar una anècdota d'una cosa que va passar a final d'any, al desembre, que va ser molt especial i… i que no vam explicar en episodis anteriors. Jo crec que ho hauríem de fer ja. A veure, va ser, això, el dia que vam quedar per gravar a Barcelona i va venir el Matthew, va venir l'Aleida, la vam conèixer presencialment —ja us la presentarem aquí en el pòdcast algun dia—, també hi havia la Sònia… I vam estar gravant pel parc de Ciutadella, no? Un vídeo que sortirà més… més endavant, etc. La qüestió és que al migdia vam anar a dinar tots plegats i… què va passar?
Sílvia:
[1:04] Doncs que jo volia anar al lavabo i em vaig equivocar i vaig com pujar una escala i quan era a mitja escala vaig veure que no era, vaig tornar a baixar, i com que hi havia molt soroll, en aquell restaurant, en aquell local, vaig intentar cridar el Matthew perquè em digués a on era el lavabo, però no em va sentir, i llavors vaig parlar amb la taula que tenia al davant i els hi vaig dir: "A on és el lavabo?" I em van dir: "No, és aquella porta d'allà", i dic: "Ah, d'acord, gràcies". Em giro i tenia un senyor mirant-me amb ulls amb estrelletes, sabeu els ulls amb estrelletes de les emoticones, no?, doncs tenia un senyor mirant-me d'aquella manera, amb la boca oberta i els braços oberts, i jo: "Sí…?" I em diu: "Ets la Sílvia?" I jo: "Sí…" I em diu: "Oooh! Escolto els vostres pòdcasts, no-sé-què…", dic: "Ah, doncs mira, som tots allà, en aquella taula" i… (bé), Andreu, llavors ja vas venir tu, no? Vull dir…
Andreu:
[2:01] Sí, va ser un moment… O sigui, jo, de cop, vaig veure que… que tu t'estaves abraçant, que t'estaven abraçant i que hi havia un noi tot eufòric, no?, i em va veure a mi i diu: "Andreu!!!" I clar, va ser un moment com molt especial, es va emocionar molt, no?
Sílvia:
[2:18] Sí.
Andreu:
[2:19] I vaja, es va alegrar molt, perquè no s'ho esperava, de trobar-nos, allà, no? I per nosaltres també va ser com una situació molt nova, perquè no hi estem acostumats, no? Sí que ens ha passat alguna vegada de trobar-nos algú que ens reconeix, però a veure, estem molt lluny de ser una celebrity i aquestes coses encara ens venen… No sé, no hi estem acostumats, no?
Sílvia:
[2:40] Crec que el que és curiós d'aquesta anècdota és que el… el senyor em va reconèixer per la veu. O sigui, com que jo vaig haver de parlar amb la taula del seu costat i demana'ls-hi on era el lavabo, per la veu va reconèixer que era jo, perquè s'escolta… (bé), perquè escolta tots els pòdcasts. I crec que això és el… és el que va ser curiós, no?
Andreu:
[3:00] Clar, és, això, és que deu estar més acostumat a les nostres veus que no a la nostra imatge. Llavors, clar, devia sentir la teva veu i va dir: "Ui, això em sona familiar", no?
Sílvia:
[3:09] I a més a més, llavors, al cap d'un dia o així, ens va escriure per les xarxes socials i ens va explicar que li va fer molta il·lusió, perquè a més a més, aquell dia que ens vam trobar era el seu aniversari.
Andreu:
[3:22] Exacte. De fet, ens ho va explicar en un missatge d'àudio i ens ho va explicar en castellà. Ell és brasiler, però ens ho va explicar en castellà, perquè fa poc que està prenent el català i encara no se sent prou segur que expressar-s'hi, no? Però de totes maneres, doncs, ens va enviar aquest missatge a posteriori, i us el poso aquí. Si no enteneu (el) castellà, després farem un breu resum de… de les coses que hagi dit. Mira, diu això:
[...]
Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari.
Aquest episodi ha comptat amb el suport del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
